L’experiència ens ha ensenyat que revisar massa, sovint és la pitjor solució. Alguns creuen que la traducció és una comoditat, allò que sorgeix sense que sigui important qui o què la crea. D’aquesta manera, és com molts revisors interns veuen el procés de traducció.
Malgrat tot, quan es tracta de la correcció d’un text real o de revisar la feina d’un PSL (Proveïdor de Serveis Lingüístics), el revisor intern es excessivament meticulós. De fet, però, el revisor intern no té massa informació sobre qui ha ofert els serveis de traducció.
El fet de no saber qui ha fet la traducció crea, inconscientment, una falta de confiança i una predisposició negativa cap als documents traduïts.
Per tal de tenir una bona relació amb el PSL i el revisor, i assegurar així un resultat final satisfactori, s’ha de ser conscient de la diferent competència del revisor i del PSL. Això vol dir, triar el revisor adequat per a cada document.