(by Eloi Nadal)

Potser l'associació d'aquests dos conceptes resulta desconcertant per a alguns lectors: quina relació poden tenir la traducció i la creativitat? No és la traducció, per definició, una activitat delimitada, de nul·la creativitat? La resposta a aquestes dues observacions, perfectament legítimes, possiblement es trobi en la qüestió de la intraduïbilitat, un ingredient que ja fa molts anys que es cou als fogons de la lingüística.

Qualsevol persona que hagi tingut una exposició mínima a una altra cultura o llengua coneixerà el problema de la intraduïbilitat: l’existència de girs idiomàtics o termes culturals sense equivalents, expressions populars úniques, o fins i tot falses equivalències mostren que aquesta qüestió no es queda, ni molt menys, en un marc teòric, sinó que juga un paper important - en alguns casos central -  en la feina dels traductors. Durant anys, s’havia considerat aquesta qüestió des d'una òptica un tant estàtica, però en línies generals, la traductologia moderna considera que no hi ha (pràcticament?) res que no es pugui traduir d'una manera o altra.

Tanmateix, aquesta conclusió no constitueix per sí mateixa una solució, i és el traductor qui se les ha d'empescar per solucionar una dificultat de traducció. És en aquest sentit que pot entrar en joc la creativitat, entesa com l’aplicació de les estratègies de traducció més adients - o úniques, de vegades - al cas que ens porti de corcoll.

Possiblement aquesta característica representa un dels encants d'aquest ofici, o de qualsevol altre en definitiva: la possibilitat de trobar reptes i superar-los; una forma de creixement i satisfacció personal. Però com en d’altres casos, tota cara té la seva creu, i aquests reptes es poden convertir en crostons durs de rossegar, ja que quan no hi ha una solució, cal ‘inventar-la’, el qual no sempre es fàcil ni ràpid. 

En qualsevol cas, hi ha incomptables exemples que il·lustren la trobada entre la traducció i l’enginy, tot i que sovint els més vistosos es troben a la literatura o en camps afins. Aquest podria ser el cas de l’anècdota que relatava el traductor bíblic Eugene Nida en una entrevista, on explicava que un pastor de missió en terres esquimals traduïa el concepte bíblic ”anyell” com a “foca”, l'equivalent cultural més proper ja que evidentment d’ovelles no en tenien gaires en aquelles terres i era en les foques que tradicionalment el poble inuit basava la seva subsistència. Evidentment, aquesta traducció podria causar una certa controvèrsia entre els sectors religiosos més ortodoxos, però innegablement, aquesta traducció reeixia el seu objectiu de transmetre el missatge de la Bíblia.

Un segon cas que també resulta força curiós, tot i que en una òrbita totalment diferent, és el d’una traducció, que es troba per Internet, del cèlebre Jabberwocky, una criatura fantàstica que apareix en el llibre "A través del mirall", de Lewis Carroll. L’autor dedica a aquest monstre un poema força surrealista amb paraules que es basen més en la connotació i sonoritat que no pas en el seu significat, el qual, és clar, converteix la traducció del poema en tota una “aventura” i fa que resulti força curiós comparar les dues versions.

En definitiva, la traducció i la creativitat es troben més sovint del que potser podria semblar a primera vista, i no és en va que hi hagi qui considera l’activitat de traduir com a “tornar a escriure” un text, per bé que - potser una mica com passa amb els àrbitres en el futbol - el millor senyal de que hem fet bé la nostra feina és que ningú noti que hi som.