Sovint ens pregunten quina és la diferència entre el xinès tradicional i el simplificat, i en quins casos s’ha d’utilitzar cada un. La resposta més curta és: el xinès simplificat s’utilitza a gran part de la Xina (República Popular de la Xina) i a Singapur, en canvi el tradicional s’utilitza a Taiwan.
Tanmateix, tot plegat és molt més interessant que això. En primer lloc, la pregunta s’hauria de formular dient l’ús de l’escriptura tradicional o simplificada del xinès, ja que no és la llengua el que canvia sinó els caràcters que s’utilitzen. Els caràcters xinesos han evolucionat lentament durant milers d’anys, però cap els anys 1950, el govern xinès va decidir simplificar varis milers de caràcters xinesos, els més utilitzats, i va reduir, per exemple, el nombre de ratlles que es necessitaven per escriure’ls.
La llengua, com a tal però, no es veu gens afectada per aquest canvi. L’escriptura simplificada s’ha acceptat a Singapur, però no a Taiwan o Hong Kong, dos països que continuen utilitzant els caràcters tradicionals. Amb tot, els parlants de xinès són capaços de llegir tan en xinès simplificat com en tradicional, i en molts casos fins i tot s’utilitzen els mateixos caràcters.
Per tant, es pot fer una traducció en xinès i després fer-la en escriptura tradicional i en escriptura simplificada? En principi sí, però el “xinès simplificat” implica utilitzar el xinès parlat a la República Popular de la Xina i el “xinès tradicional” implica utilitzar el xinès parlat a Taiwan, i de la mateixa manera que l’anglès americà i el britànic són diferents, aquestes dues variants també ho són. És així que, s’acabarà fent dues traduccions diferents, una per a Taiwan utilitzant l’escriptura tradicional i una per a la Xina utilitzant caràcters simplificats. Així doncs, tot i que hem començat dient que les “etiquetes” tradicional i simplificat es referien només a l’escriptura, de fet, també es refereixen a les variants del xinès utilitzades en llocs diferents.
Facebook
Twitter
Linkedin