Tot i que podria dir-se que generalment l’espanyol és una de les llengües més fàcils de traduir, a l’hora de traduir textos tècnics a l’espanyol ens trobem amb més problemes que no pas a l’alemany, al francès o al japonès. Tot plegat és a causa de la gran quantitat de variants que pot tenir aquesta llengua. L’espanyol que es parla als països d’Amèrica Central, de l’Amèrica del Sud, del Carib o de la Península Ibèrica és bastant diferent. Encara que la majoria de parlants de l’espanyol són capaços d’entendre totes aquestes formes variants, la clau quan es prepara un text dirigit al món de parla espanyola és utilitzar termes comuns a tots els països. Per referir-nos a un recipient per a líquids a Espanya en dirien “depósito”, mentre que en altres llocs prefereixen utilitzar “tanque”. Tot i així, la paraula “recipiente” seria el terme més genèric i apropiat per a totes les àrees.
Posem alguns exemples més. L’alcalde d’una ciutat o d’un poble és un “intendente” a Argentina, el “presidente municipal” a Mèxic i un “alcalde” a Espanya. Un cambrer és un “mesonero” a Venezuela, un “mesero” a Colombia i a la majoria de països d’Amèrica del Sud, i un “camarero” a Espanya i Guatemala. Un escuradents és un “montadientes” a Chile, un “escarbadientes” a Argentina, un “picadientes” a Mèxic i un “palillo de dientes” als altres països. Un bitllet pot ser una “entrada”, un “boleto” un “pase” o simplement un tiquet (a vegades escrit tiqué). Un lavabo pot traduir-se com “inodoro”, “taza de baño”, “retrete”, “wáter” o “poceta”. Un simple bolígraf és un “bolígrafo”, “birome”, “lapicero”, “puntabola”, “esfero”, pluma” o “lápiz tinta”. A Espanya, un “coche” és un cotxe mentre que en la majoria de països d’Amèrica aquesta paraula significa cotxet, i a Guatemala vol dir porc.
El mal ús d’algunes d’aquestes paraules pot desencadenar situacions socials compromeses. Les quotidianes paraules espanyoles ”coger” (agafar) i “concha” (closca o petxina) es consideren vulgars en alguns països llatinoamericans. Una persona de Puerto Rico li diria “pinche” a una forqueta, la qual cosa és una obscenitat a Mèxic. A Espanya la paraula “pija” es refereix a una fatxenda o pija, mentre que en la majoria de països d’Amèrica del Sud també és una obscenitat. De la mateixa manera que hi ha diferències entre l’anglès americà o el britànic per referir-se a un company, un xaval o un col•lega, a Mèxic el teu amic seria el “güey”, “mano”, “cuate” o “carnal”, a Costa Rica el teu “mae”, a Espanya seria el “tío”, a Colombia el “tipo”, a Chile “ el hueón” i a Argentina el “chabón”.
Tot i que seria difícil traduir un text de manera satisfactòria per a tots els parlants d’espanyol del món, un traductor expert és capaç d’utilitzar termes fàcils d’entendre per a tots. La pitjor cosa que es pot fer, doncs, és fer veure que aquestes dificultats no existeixen. Alguns pensen que hi ha un espanyol universal comú per a tots els parlants, que tots poden entendre, però realment, aquest llenguatge universal no existeix, i encara menys en llenguatge especialitzat.
La tasca d’un traductor espanyol és tenir cura de les variants culturals tan a escala local com internacional, i la tasca d’un Proveïdor de Serveis Lingüístics (PSL) és guiar els clients en aquest complicat laberint.
Facebook
Twitter
Linkedin