Els millors projectes corporatius són aquells en què totes les parts estan satisfetes amb el resultat final. Això no és gens fàcil i a vegades, tan sols es pot aconseguir a mitges. Una de les claus de l’èxit és la participació activa del revisor intern, un expert real en el producte i en la terminologia que s’utilitza en mercat local per referir-se a aquest mateix producte.
Un dels principals problemes amb els projectes de traduccions corporatives és que el “coordinador”, la persona que dóna ordres, no és la mateixa persona que el “revisor”, la persona que de fet utilitza la documentació. Aquesta situació és típica de grans empreses que tenen oficines a més d’una zona lingüística. Com més llengües es coordinen d’una manera central, més gran es fa el problema.
Tot i que és obvi que hi ha excepcions, normalment el “coordinador” no parla totes les llengües d’arribada del projecte. Això vol dir que els coordinadors no poden jutjar la qualitat de la traducció (la precisió, el to, el registre, la terminologia tècnica, etc.) i no tenen cap altra opció que fer confiança al proveïdor i esperar que la traducció no generi reaccions negatives. Si efectivament no rep cap resposta negativa, vol dir que tot està bé i que el projecte ha estat un èxit. El malson arriba, però, quan un o més col·legues, coneguts o distribuïdors envien un correu electrònic, normalment bastant agressiu, que diu que la traducció era horrible i que no la poden acceptar.
Penseu en com pot ser de difícil trobar el consens de les paraules exactes per a un text de màrqueting (anuncis, prospectes, etc.) en la vostra llengua. Ara poseu cinc persones encarregades del màrqueting juntes en una sala de reunions i segurament acabaran discutint durant hores abans que arribin a un acord sobre quina és el “millor” text de màrqueting. Imagineu doncs, intentar convertir aquest resultat a diferents llengües. El procés pot ser fluït si el coordinador és conscient de les dificultats, però pot arribar ser un camí pedregós si no té en compte les qüestions relacionades amb la llengua, els negocis i la gent.
Per empitjorar les coses, alguns coordinadors, amb la millor intenció això sí, envien la traducció a més d’un revisor per a cada llengua. Això té bons resultats si tots els revisors tenen la mateixa reacció perquè així, el coordinador pot estar molt més segur que la traducció és correcta i s’adequa a les necessitats de l’empresa. Tanmateix, l’experiència ens diu que aquest cas es dóna molt poques vegades, ja que, per raons esmentades anteriorment, les possibilitats que dos o més revisors coincideixin en la qualitat d’una traducció són escasses.
Els següents punts us ajudaran a evitar moltes de les frustracions que sorgeixen en un projecte de traducció:
*El perfil del revisor: Sovint, trobar el revisor adequat és l’arrel del problema. Aquests són alguns dels perfils estereotipats:
1) El director executiu de cada país: potser el més qualificat per revisar, pels seus coneixements tècnics i els criteris de màrqueting, però és impossible posar-s’hi en contacte.
2) L’enginyer o tècnic: Altament qualificat per fer una revisió tècnica però no per revisar el to, el registre o l’estil; pot malentendre el text original.
3) Quadre intermedi: la majoria estan disposats a col·laborar, estan disponibles i pot ser que siguin massa entusiastes amb la seva traducció. Un altre problema típic en les multinacionals és que els revisors no informen directament els coordinadors i sovint, es prenen el seu temps per revisar, d’aquesta manera doncs, retarden la publicació dels documents. A vegades, un canvi de revisor pot ser la millor solució per a projectes de traducció frustradors.
* Àmbit del procés de revisió: el primer problema sorgeix quan l’àmbit del procés de revisió no s’ha definit de manera adequada. “Si us plau reviseu aquesta traducció” és la frase típica que utilitzen els coordinadors, però el fet de revisar pot arribar a incloure molts elements diferents. Normalment, els revisors passen tot el temps que tenen revisant un document. Si tenen molt de temps disponible, ho fan rigorosament i amb detall, si no és així, llegeixen el document per sobre i només en revisen els primers paràgrafs. Suposant que tinguin el temps necessari, probablement ho revisaran amb molt detall i revisaran aspectes del document que no s’haurien de revisar, la qual cosa crea debats electrònics innecessaris que només serveixen per perdre el temps.
* Precisió de la traducció: La majoria de la gent està d’acord en el fet que els traductors haurien de ser parlants natius de la llengua d’arribada, i moltes empreses se centraran en aquest fet sempre que els sigui possible. Tanmateix, això vol dir que els matisos (i a vegades fins i tot els missatges sencers) es poden mal interpretar en qualsevol procés de traducció, i un típic revisor intern no identificarà aquest tipus d’error, que pot arribar a ser potencialment perillós.
* Terminologia tècnica: És l’aspecte més important en què s’haurien de centrar els revisors. Idealment, s’hauria de triar un revisor segons els seus coneixements tècnics del producte o del mercat, per tal que la seva opinió sigui d’extrema importància.
* To i registre: Això depèn del tipus de document que es revisi. En documents tècnics, el to i el registre no tenen gaire importància, en canvi en material de màrqueting aquests dos elements són crucials per obtenir un bon resultat final.
*Estil: En aquest punt és on les preferències personals són més obvies. Comentaris com “ la traducció és horrible”, “no es llegeix bé”, “ és massa literal” o “ aquesta traducció ha estat feta per una màquina” provoquen sentiments negatius innecessaris, frustració i estrés. El fet que el revisor hagués traduït el document de manera diferent no vol dir que la traducció sigui “dolenta” o “incorrecta”, tan sols significa que hi ha més d’una manera de fer-ho. També s’ha de tenir en compte que a vegades el problema ve del text original. És molt difícil de convertir un text sec i ardu en un material de màrqueting en una altra llengua que deixi amb la boca oberta.
*Característiques de mercat i adaptació al mercat local: En aquest apartat els revisors poden tenir un gran valor perquè coneixen el mercat i els clients millor que ningú, i per tant, poden decidir quin hauria de ser el to i el registre apropiat per al document final. Al menys en aquest aspecte, els coordinadors d’un projecte de traducció haurien de prendre nota dels comentaris dels revisors i prendre-se’ls seriosament.
*Grau de llibertat per “editar” materials que es reben de l’oficina principal: Aquest punt varia d’una companyia a una altra, però els revisors normalment editen l’original i diuen que estan arreglant problemes de traducció. Si la política de la vostra companyia no permet que els equips nacionals “adaptin” el material de màrqueting, assegureu-vos de demanar a la vostra companyia de traducció si el revisor només està ajustant la traducció o de fet, està canviant el missatge comercial.
*”Preferències” contra “ errors”: Les llengües no només evolucionen constantment, sinó que també varien enormement d’una regió a una altra ( la indústria es refereix a aquestes variacions com a “ locals”). De fet, varien fins i tot entre parlants (tant entre natius i no natius, com també entre els mateixos parlants natius). Paradoxalment, la majoria de la gent (lingüistes o no) estan convençuts que la SEVA versió de la llengua és la “correcta”, la qual cosa vol dir que tot allò en que no hi estiguem d’acord es categoritzarà de manera automàtica com un “error”. La lliçó que s’ha d’aprendre és tenir una ment oberta quan es parla de l’ús de la llengua. Les traduccions dels altres no sempre estan “malament” i els suggeriments que els altres et fan per a la teva traducció normalment s’han de tenir en compte. La clau de tot plegat és ser oberts, positius, tenir ganes de col·laborar i discutir les coses abans de treure’n conclusions.
* Coneixement lingüístic limitat: Tots acceptem que no sabem res de la majoria de llengües, però sovint el fet de tenir una mica de coneixement lingüístic provoca un exagerat nivell de confiança. Aquest és el cas de l’anglès, ja que actualment la majoria de gent en té nocions. Un exemple extrem i real d’això és el client (no natiu anglès) que no accepta el phrasal verb “make up” (en la frase “the make-up of the committee displeased the main investor”) perquè només l’ha sentida com a sinònim de cosmètic. Això passa quan sabem un dels significats d’una paraula en concret però en desconeixem els altres, la qual cosa és totalment comprensible i passa sovint.
*Habilitats interpersonals i actitud: La frustració del procés de traducció, normalment està directament relacionada amb les actituds i reaccions d’aquells que hi estan involucrats. Els temes relacionats amb la llengua provoquen reaccions sorprenentment emocionals, per tant no assumiu que un revisor furiós té raó només perquè els seus correus electrònics són més pujats de to que els de la resta de persones. D’aquesta manera, un traductor/revisor no sempre té raó per més que ho “garanteixi”.
* Polítiques, lluites de poder i enemics personals: Com en qualsevol procés de qualsevol empresa de negocis, les lluites de poder internes, les intencions ocultes i les relacions personals sempre afecten el resultat final. Això és bastant inevitable i completament fora de control per al proveïdor de traduccions, però una manera d’evitar-ho és obtenir la confiança del revisor i introduir-lo en el procés tan aviat com sigui possible. És curiós veure com les reaccions negatives disminueixen quan el revisor sap qui és el traductor o si ambdós han estat en contacte directe durant el procés.
Resumint, el millor resultat possible per a comunicacions corporatives s’aconsegueix a través de la combinació de professionals lingüístics i revisors entesos en el camp, i sovint el revisor és la clau de l’èxit. Precisament perquè els revisors són tan importants, es poden escollir tenint en compte els seus coneixements tècnics (producte, mercat, etc.), la seva disponibilitat o la seva actitud positiva. Depenent del tipus de documents, haurien de limitar-se a revisar la terminologia tècnica o a assessorar si el resultat no és l’adequat pel mercat local. Tot i que és gairebé impossible no fer-ho, els revisors no haurien de donar la seva opinió en altres aspectes de la traducció, tan per acceptar com per refusar propostes. Finalment, el revisor no hauria d’interferir en els aspectes lingüístics i estilístics.
La clau per un bon projecte de traducció és saber combinar aquest trencaclosques: requisits clars, processos efectius, cultures col·laboradores i el millor proveïdor possible. El revisor no sempre veu aquests elements, i això provoca problemes de confiança importants.
Facebook
Twitter
Linkedin