Un obstacle massa comú és caure en el que anomenem “translationese”. En el cas d’una traducció tècnica, la precisió és, per descomptat, el factor més important, però en el cas dels materials de marketing, per exemple, és principalment important produir un text que es llegeixi com si l’hagués escrit un parlant nadiu. La “translationese” es dona quan sacrifiques la claredat per la reproducció del significat original i acabes amb un text que segurament serà gramaticalment correcte, però expressat d’una forma que un nadiu mai faria servir.
Un petit exemple il·lustra aquest principi. En una conversa, un nadiu d’EEUU sempre dirà que alguna cosa li ha costat “u cinquanta”, però mai que li ha costat “un dòlar amb cinquanta centaus”. La segona opció és perfectament correcta, simplement no és gens idiomàtica. Aquest tipus “d’errors” que un traductor inadequat, sense experiència (o no nadiu) no els notaria, però qualsevol parlant nadiu ho reconeixeria com a una traducció (la clàssica “translationese”!).
Per aquesta i altres raons, només fems servir traductors nadius de la llengua final. A més a més, durant la fase final del nostre procés de revisió, les traduccions s’avaluen pels seus propis mèrits; és a dir, sense comparar-les amb el text original. Un cop s’han editat a consciència, buscant la forma més apropiada, comprovem que totes les frases s’hagin formulat tal i com ho faria un nadiu.
Facebook
Twitter
Linkedin